Baralla de galls

Una baralla de galls és un combat que es du a terme entre dos galls d'una mateixa raça d'aus denominada "aus fines de combat", propiciats per l'ésser humà per al seu gaudi.

L'origen d'aquestes baralles és a Àsia. A la Xina ja se celebraven fa 2.500 anys i és possible que mil anys abans es fessin a l'Índia. A l'antiga Roma eren usades per adquirir valentia. Posteriorment, aquesta pràctica va ser portada a Amèrica pels conquistadors espanyols.

Normalment es du a terme en una sorra anomenada "palenque", o coliseu, on l'au que demostra millors qualitats en el combat es declara com a guanyadora. En la majoria dels casos es realitzen apostes sobre el resultat de la contesa. Els galls de baralla són criats i entrenats especialment per a aquest propòsit. En algunes regions les baralles de galls són equipades amb esperons artificials de plàstic, os de peix, carei, acer, que permeten que les aus puguin ferir el seu oponent més fàcilment que amb els seus esperons naturals. En altres variacions de baralla, els esperons naturals són coberts amb un embolcall per prolongar els combats. La baralla sense esperons artificials o sense embolcall en els mateixos se li denomina com lluita a "taló nu". Una altra modalitat d'arma en la baralla de galls, és la utilització d'una navalla en l'ànega esquerra de l'animal, amb mesures i formes variables (des d'1/4 polzada fins a 4 polzades), suplantant d'aquesta manera, a la seva arma natural de baralla, això es practica als Estats Units, Mèxic, Nicaragua, Hondures, el Perú i les Filipines. En la resta d'Amèrica es realitza aquesta activitat amb esperons naturals o artificials.